Search
Close this search box.

Alimentació saludable durant el tractament del càncer de ronyó

Quan es conviu amb un càncer de ronyó, una alimentació adequada és essencial per mantenir un estat nutricional òptim que ajudi a fer front al tractament oncològic de la millor manera possible, disminuir els possibles efectes secundaris i mantenir la qualitat de vida al llarg de tot el procés.

El càncer de ronyó, igual que altres tipus de càncer, es classifiquen segons el seu estadi, subtipus i grau d’agressivitat de les cèl·lules tumorals i per al seu tractament, existeixen diferents teràpies (diferents tipus de cirurgia, teràpia dirigida, immunoteràpia i radioteràpia, a més de tractaments simptomàtics). En funció de tot això, l’equilibri entre els nutrients necessaris que l’organisme necessita per al seu correcte funcionament i la seva aportació i cobertura, pot veure’s compromès en major o menor grau i suposar l’aparició de desnutrició.

La desnutrició es defineix com l’estat en el qual una deficiència d’energia, proteïnes i altres nutrients causa efectes adversos mesurables en la composició i funció de teixits, òrgans i els resultats clínics. Aquesta apareix a conseqüència de la inflamació dels teixits corporals, la disminució de l’apetit, la pèrdua de massa muscular, la menor capacitat funcional conseqüència de la pròpia malaltia i també dels tractaments.

L’alimentació que ens ajudarà a aconseguir un estat de nutrició òptim i obtenir tots els nutrients necessaris, mantenir un pes adequat i l’organisme ben hidratat, és una alimentació saludable i equilibrada, amb aliments de tots els grups en les quantitats i freqüències adequades, la base de la qual, serà el patró d’alimentació mediterrani. Aquest patró promou el consum d’aliments d’origen vegetal com a llegums, farinacis integrals, tubercles, verdures, hortalisses i fruites, el consum de proteïna d’origen vegetal i animal de qualitat, de grasses cardiosaludables i d’aliments probiòtics i prebiòtics. Així i tot, aquesta alimentació s’haurà d’anar adaptant en cas de l’aparició de diferents símptomes, efectes secundaris o situacions concretes.

Per a posar en pràctica aquesta alimentació, en primer lloc, es recomana realitzar entre quatre i cinc menjars al dia, preferentment lleugers i no copioses per mantenir l’organisme en activitat, afavorir la digestió, controlar els nivells de sucre en sang i tenir més opcions per a incorporar l’energia i els nutrients que el cos necessita. És important que cada menjar inclogui aliments rics en hidrats de carboni (triant les versions integrals, sempre que no estigui contraindicat), per a cobrir l’aportació adequada d’energia.


És important assegurar la proteïna necessària per a fer front als tractaments, reparar teixits i mantenir o recuperar la massa muscular. Es recomana afegir diàriament, tant en el menjar com en el sopar preparacions que continguin aliments fonts de proteïna, sigui d’origen animal o vegetal. En cas de seguir una alimentació exclusivament vegetal o amb pocs aliments d’origen animal, és important consultar al dietista-nutricionista de referència per a estudiar com cobrir adequadament les necessitats de proteïnes, vitamines i minerals.

S’ha d’assegurar cada dia el consum de dues o tres peces o porcions de fruita fresca i dues racions de verdura. Es recomana consumir la verdura tant crua com cuita. Aquests dos grups d’aliments ens aportessin diversos nutrients i compostos beneficiosos com a fibra, vitamines, polifenols, carotens…


Per a assegurar que es segueix una alimentació el més equilibrada possible, s’han de realitzar menjars complets: tant el dinar com el sopar han d’incorporar una part de verdures i hortalisses, una part d’aliments font d’energia i una altra part d’aliments font de proteïnes.

Beure serà també imprescindible, especialment durant el tractament, ja que és necessari mantenir les cèl·lules del cos ben hidratades. És recomanable assegurar la ingesta d’un litre i mig a dos litres d’aigua (de sis a vuit gots) diàriament. Podem també recórrer a altres begudes, però pel seu contingut en sucre, és convenient limitar el consum de refrescos, sucs comercials i altres begudes ensucrades. A més, també és important evitar el consum de begudes alcohòliques.


Quan existeix una malaltia renal, com en el cas del càncer de ronyó, s’ha de reduir la ingesta de sal, ja que el nostre cos no és capaç d’eliminar correctament el sodi (component principal de la sal), i aquest pot acumular-se en el nostre organisme. Aquest excés de sodi pot causar retenció de líquids, increment de la tensió arterial, augment de pes i fins i tot dificultat per a respirar. Per tot això es recomana limitar el consum de sodi i sobretot el consum d’aliments processats i ultres processats com a salses comercials, productes envasats… ja que són la principal font d’aquest de la nostra alimentació. També, hem de reduir la sal que afegim per a cuinar i amanir les elaboracions. De la mateixa manera, ha de limitar-se el consum de productes rics en sucre i/o greixos saturats, com alguns plats precuinats, el sucre de taula, la brioixeria industrial, els dolços, els refrescos ensucrats…. Aquest tipus d’aliments ens aporten menys nutrients imprescindibles.


En relació amb l’elaboració dels aliments, es recomanen preparacions culinàries de fàcil digestió, però saboroses, prioritzant les coccions al vapor o bullits, al forn, a la planxa, en papillote o al microones, utilitzant oli d’oliva verge extra tant per cuinar com per amanir i aprofitar les herbes aromàtiques i espècies per a donar diferents matisos gustatius als plats, especialment quan cuinarem sense sal.

No s’ha d’oblidar tampoc el fet de seguir unes mesures de seguretat alimentària bàsiques (cuidant-la neteja de la cuina i la higiene quan es manipulin els aliments, es coguin i s’emmagatzemin) mantenir-se actiu, realitzar activitat física i menjar en companyia. I, sobretot, no sentir-se culpable si no se segueixen sempre les recomanacions al peu de la lletra, a vegades és important menjar des del punt de vista més emocional, seguint unes pautes per a estar ben nodrit, però permetent-se gaudir de l’alimentació.

Finalment, és important tenir en compte aquelles situacions o condicions on serà molt important adaptar totes aquestes recomanacions generals. Entre elles trobem el major o menor risc de desnutrició, si existeix ja desnutrició, els períodes pre i postcirurgia, si ha aparegut alteració de la funció renal i l’aparició d’efectes secundaris dels tractaments com a diarrea, pèrdua d’apetit, alteracions del gust… L’especialista de referència sempre serà qui doni indicacions en aquest sentit i qui valori la idoneïtat de totes les recomanacions. A més, a la plataforma Nutriactivos Renal  y la Guía de alimentación sobre cáncer de riñón, es pot ampliar informació sobre com dur a terme una alimentació saludable i equilibrada i sobre com adaptar-la als diferents efectes secundaris i situacions del tractament del càncer renal.

Comparteix aquesta notícia

Més notícies

Les últimes notícies de la Fundació Alícia